Escalada en Cresta | Pirineo

El Pedraforca és una muntanya esplèndida, tant per la seva forma com per les múltiples possibilitats que ofereix: des d’una grimpada fàcil per la Canal del Verdet fins a les exigents vies d’escalada i alpinisme de les cares sud i nord. Aquesta última recorreguda per vies que recorden els mítics noms dels seus oberturistes: la Sànchez-Gil. la Cerdà-Pokorski, l’Anglada- Robbins, l’Anglada-Guillamon, la Homedes... i tantes altres. El recorregut que proposo no se’l pot considerar d’escalada però sí de grimpada amb passos difícils. Per a fer-lo, cal tenir coneixements d’escalada, doncs cal rapelar i escalar una breu però bonica xemeneia, seguida d’una travessa exposada que caldrà protegir amb encastadors si la volem fer amb més seguretat. El vaig fer ara farà més o menys un any amb companys de l’AE Muntanya de Sant Andreu de Palomar com a preparació per a l’escalada de l’aresta Hörnli al Cerví, que planificàvem per al mes d’agost (i que finalment no vam poder fer per les adverses condicions de la meteorologia).

 

Cabirols i el gat des de la tartera
 

Arribant a l'inici de la cresta
 

Estret pas fins al primer rĂ pel
 

El pollegĂł superior i part de la cresta del Calderer
 

Per a l’aproximació, des de Saldes prenem la pista asfaltada que ens durà fins al mirador de Gresolet, on podrem deixar el vehicle. Seguim el camí que mena al refugi Lluís Estasen i d’aquí ens dirigirem cap a Gósol pel PR 123, assenyalat amb marques grogues.

 Un cop haguem arribat a la tartera de Saldes (la que habitualment es recorre en sentit descendent) l’anirem remuntant amb tendència cap al nord (dreta en el sentit de la marxa). No hi ha cap camĂ­ però sĂ­ que anirem trobant petits corriols que podem aprofitar per fer l’ascensiĂł menys penosa. El nostre referent seran les parets sud-est de l’agulla Gopal-ji i els pics de Cabirols.

 DesprĂ©s d’una penosa pujada atenyerem un coll on aprofitarem per a  refer energies i posar-nos l’equip. La cresta s’inicia amb un pas una mica complicat (III), però desprĂ©s perd verticalitat i la grimpada Ă©s fĂ cil (II) i agradable. Cal anar alerta amb la roca descomposta ja que es pot fer caure pedres sobre els companys que ens segueixen al darrera. La cresta esdevĂ© a poc a poc mĂ©s aèria i coronarem els dos pics de Cabirols: l’inferior (2317) i el superior (2397).

 Tot seguit haurem de passar el tram mĂ©s aeri de la jornada per arribar al primer rĂ pel: la cresta, força esmolada, tĂ© un “pati” impressionant al nord i sembla complicada, però un cop ens hi hem posat veurem que hi ha molt bones mans i peus que ens permetran arribar a la instal·laciĂł. Amb aquest primer rĂ pel (28 mts) ens situarem a costat est del “gat”, entre aquest i el cim del Cabirol superior. Per a fer el rĂ pel, que tĂ© un tram una mica volat, cal evitar una marcada canal a la nostra dreta i seguir bĂ© la cresta. Situats ja al coll ens trobem amb la segona complicaciĂł de la jornada: la breu escalada d’una xemeneia (III + o IV) que podem protegir bĂ© amb l’ajut d’un friend mitjĂ . Un cop superada, seguim per un flanqueig aeri i exposat fins trobar la segona instal·laciĂł de rĂ pel, ubicada a l’orella del “gat”. Arribar-hi Ă©s força complicat i exposat ja que ens haurem d’autoassegurar amb una baga a les cintes que envolten un merlet i que junt amb una anella constitueixen la instal·laciĂł. Cal envoltar des de darrera aquest merlet fins situar-nos en una repiseta que serĂ  el punt de partida del rĂ pel (25 m.).

 Fet aquest segon rĂ pel ens trobem en una bretxa a la banda oest del “gat” d’on podrem veure una de les sortides de la via “Homedes”. Aquest Ă©s el punt on amb un rĂ pel de 60 m. cap al vesant sud podem abandonar la cresta i tornar a la tartera. Si no, ens queda un bon tram de grimpada molt mĂ©s fĂ cil, assenyalat amb marques rodones de color vermell fins al collet de la cova. Des d’allĂ , remuntarem una placa i una canal herbosa que ens deixarĂ  ja damunt la cresta del Calderer. Resseguirem la cresta aèria però fĂ cil (II i algun pas aĂŻllat de III) fins assolir el cim (2493).

 El descens del Calderer es fa per unes xemeneies equipades amb cadenes. La primera xemeneia Ă©s la mĂ©s vertical i amb les parets mĂ©s polides pel pas dels excursionistes. Creuada la bretxa del Riambau, seguirem carenejant fins al cim del PollegĂł superior (2498) i el cim nord del Pedraforca. Ara ja “nomĂ©s” ens queda fer tot el descens per una de les vies mĂ©s habituals de pujada: la canal del Verdet, assenyalada amb marques grogues. En els passos mĂ©s verticals trobarem cables que ens facilitaran la davallada.

 Un cop a la collada ja podem desar els estris d’escalada ja que fins al refugi i punt de partida de la sortida ens resta un costerut camĂ­ de descens que acabarĂ  deixant-nos un bon record en forma de tiretes a  genolls i cames.

 En definitiva, es tracta d’un recorregut variat, amb un ambient alpĂ­ fantĂ stic, exigent en quant al fĂ­sic i relativament senzill si estem avesats a fer crestes o escalar.

Dades tècniques:

Distància: 8,3 quilòmetres.

Desnivell positiu: 1040 m.

Horari: entre 6 i 8 hores.

Material: a banda de l’equip habitual en una sortida d’alta muntanya, casc, talabard, encastadors variats (friends i tascons), quatre o cinc cintes exprés, corda de 60 m.