Estas en » Serra del Cadí » Archivo de reseñas » Escalada en roca » Escalar A Menorca: Cales Coves I Llucalari
Escalada en roca | Baleares - Menorca
Escalar a Menorca: Cales Coves i Llucalari
Tipo de Entrada: RESEÑA | 1 visitas

Fa uns anys, quan vaig escalar per primera vegada a Menorca, els únics sectors que hi havia eren les vies de Cales Coves i un parell de vies al Cap de Cavalleria. Per accedir a aquestes últimes calia despenjar-se o rapelar pel penyal amb la mar als teus peus i després escalar la via assegurat des de dalt. Quant a Cales Coves, malgrat la bellesa de l’entorn (llavors ja lliure de la incomoditat dels habitants de les coves), les vies em van semblar molt cutres. Potser tenia un mal dia i no escalava fi però les assegurances rovellades no em donaven cap confiança i finalment em vaig dedicar més a nedar a les aigües de color turquesa que a escalar. Enguany, després d’aconseguir trobar a internet la ressenya de les vies, ho he tornat a provar i l’experiència ha estat del tot diferent. L’equipament de les vies que he escalat es veu prou nou i les sensacions han estat realment plaents. Anem per a detallar les dues zones.


La Nausika a Pásame el magnesio - Cales Coves
 

I a Somnis de color rosa - Cales Coves
 

Llucalari - sector de baix
 

Llucalari - sector de dalt
 

Una tortuga creua el camí de Llucalari
 

Cala Llucalari
 

Cales Coves

Accés:
des d’Alaior prenem la carretera que mena a Cala en Porter, passant pel recinte talaiòtic de la Torralba de’n Salort, de visita obligada. Després d’uns vuit quilòmetres arribarem a la cruïlla amb la carretera que provés de Maó en direcció Cala en Porter. Cal que girem a l’esquerra en direcció a Maó i a uns pocs metres trobarem una rotonda on ja veurem indicat, en direcció sud, la cala. La carretera asfaltada es converteix en pista de terra, en estat decent fins que ens apropem al final. Abans del barri que tanca la pista trobarem zones per aparcar. Després només hem de seguir caminant uns cinc-cents metres fins a arribar a Cales Coves.

Les vies

La cala fa dues entrades, una oberta a sud i l’altra a ponent de la primera. La majoria de vies es troben a la dreta de la cala (a ponent). Seguint el caminet de la dreta  arribarem al primer sector, el dels quarts, amb tres vies d’aquest grau: “Gats, moixos i cans”, “somnis de color rosa” i “pásame el magnesio que no veo”. Les dues primeres presenten petits desploms que podem anar superant amb unes bústies de somni i bons peus. Potser són més 5a que no pas 4t, com marca la ressenya. La tercera és una placa tombada amb bona presa. Les tres vies tenen una placa al seu peu amb el nom i el grau. Estan equipades amb parabolts i algun químic. La reunió és amb dos parabolts, cadena, anella i mosquetó.

El sector que segueix està orientat a sud, a l’inici de la cala que s’obre a ponent, a pocs metres del primer sector seguint el caminet. El nom és “sector baix”. Les vies ja tenen més dificultat i van del V+  al 6b +. Els cincs es  deixen fer, però les altres ja són massa per al meu nivell.

Llucalari

D’escalar a Llucalari no n’he tingut cap referència fins aquest estiu, No sé quan s’han obert les vies, però crec que no deu fer massa. Anys enrere, parlar de Llucalari era parlar de la base militar i els canons. Prop de la freqüentada platja de Son Bou, era una zona que mai no havia explorat, per tant em va atraure la idea de fer-hi cap no només per les vies sinó per conèixer una altra raconada de l’illa.

Accés

Abans d’arribar a Alaior (si venim d’Es Mercadal) o just passat Alaior (si venim de Maó) agafem el trencall que mena a l’urbanització i platja de Son Bou. Uns metres després de passar per sota del túnel d’accés i en trobar les primeres cases de l’urbanització, a mà esquerra veurem el pal indicador del camí de Cavalls (GR 223). Després d’aparcar on pogueu, cal seguir-lo i ens endinsarem en el barranc de Llucalari; en ell, ens veurem sorpresos per la frescor de l’espessa marina. Després de caminar quinze minutets arribarem a la cala. També s’hi pot accedir des de la basílica paleocristiana de Son Bou (molt ben indicada), a través d’un camí que surt d’una tanca a l’esquerra d’aquesta i que va a unir-se al GR.

Les vies
A part de les vies, el més difícil va ser localitzar els sectors i el seu accés, ja que no hi ha cap senyal ni fita que ens indiqui on són. El primer sector que vaig localitzar va ser el sector “de baix”. Es troba en una mena d’ampla paret solitària que hi ha a l’entrada de la cala, és a dir al nord d’aquesta. És fàcil d’identificar per una balma que hi ha a la dreta. Per arribar-hi, trobareu un corriol que surt del camí d’accés a la cala i que va en direcció nord fins trobar una paret seca, que cal creuar. Es tracta de vies des de V+ fins a 7b. La majoria desplomem força. Hi ha placa amb nom i grau de la via al peu i les assegurances són químics.

El segon sector que vaig localitzar va ser “el  de dalt”. És on trobarem les vies més fàcils del lloc amb quarts i cinquens molt assequibles, si aneu amb nens. Possiblement el més difícil sigui arribar-hi ja que cal seguir un corriol molt desdibuixat que puja, entre espès matoll,  cap a les parets de ponent. El corriol s’inicia al costat d’una caseta de pescadors o cova artificial que hi ha a la dreta de la cala. Vies equipades amb químics.

A diferència de Cales Coves, cala Llucalari és molt solitària, possiblement degut a què el fons marí és ple de rocam i és una mica incòmode nedar-hi. Està molt oberta al mar, pel que segons els corrents marins, pot haver-hi molta alga surant.

En ambdós casos, la millor hora per escalar és a partir de les sis o set de la tarda, quan el sol davalla cap a ponent i ja no toca a les parets. És llavors quan la combinació d’escalada a l’ombra i alguna que altra capbussada al mar es converteix un tot un plaer.

 Podeu trobar totes les vies ressenyades al web de la Unió Excusionista Menorquina.




Añadir nuevo comentario
Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa



 

 
MadTeam.net | Suscribirte a este blog | Creative Commons License Blog bajo licencia de Creative Commons. | compartir este enlace en Facebook