Estas en » Serra del Cadí » Inicio
Es del Cadí la serralada enorme
ciclòpich mur en forma de montanya,
que serva'l terraplè de la Cerdanya
per hont lo Segre va enfondint son llit.

Resclosa fora un temps d'estany amplíssim
ahont, en llur fogosa jovenesa,
aqueixos cims miravan la bellesa
de son alt front avuy esblanquehit.

Avuy l'estany no hi es, y alta muralla
d'un castell de titans es eixa serra,
per escudar la catalana terra
fet sobre'l dors del Pirineu altiu.


Jacint Verdaguer, Canigó, cant IV
Alpinismo | Alpes - Valais
Alphubel (4206 m.)
Tipo de Entrada: RESEÑA | 2 Comentarios

El Valais és el cantó de Suïssa que presenta un gran nombre de muntanyes de més de 4000 metres relativament assequibles i que, gràcies als remuntadorsi telefèrics, podem assolir en un sol dia. La vall de Saas en té catorze, dels quals els més freqüentats, tant per la seva accessibilitat com manca de dificultats, són els Weissmies (4017) i l'Allalinhorn (4027). La meva proposta és un cim que és molt menys concorregut que el seu veí Allalinhorn i que té una miqueta de tot: accés fàcil, grimpada aèria de III i travessa glaciar que pot ser complicada. O sigui, que no és el típic 4000 accessible a qualsevol.


 

Aresta, Alphubel i Mischabel
 

Feechopf i Alphubel des del cim de l
 

Allalinhorn des de l
 

Encarant l
 

Cim
 

Baixant per la glacera amb Tachshorn i Dom de Mischabel al fons
 

Accés

A la localitat de Visp, agafem la carretera que du a Zermatt i Saas-Fee. Després d'uns quilòmetres, arribem a una glorieta on deixem el trencall que mena a Zermatt i ens endinsem per la vall de Saas. A Saas-Grund, ens desviem cap a Saas-Fee. Arrribats a Saas-Fee, ens veurem obligats a deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble (de pagament), ja que en aquesta localitat només hi poden circular uns cotxes elèctrics molt peculiars. El proper pas serà arribar a Mittelallalin (3500 mts.) amb el Metro Alpin. El juliol de 2010 calia accedir-hi des del telefèric de l'Alpin Express i fer transbord a Morenia (altres anys es feia des del remuntador de Felskinn); arribats a l’estació de Felskinn, agafarem el Metro Alpin, últim transport mecànic que ens deixarà a Mittelallalin. El preu és de 69 CHF, equivalent a 44,50 euros (anada i tornada). El mateix bitllet ens servirà per a la tornada des de l'estació de Längfluh (mapa de remuntadors i telefèrics de Saas-Fee).

Horari aproximat sense aturades: 4 h. de pujada i 2 hores de baixada. Afegiu-hi parades i cues per agafar remuntadors. El Metro Alpin obre a les 7 del matí però es fa una excepció per als alpinistes que a les 6.45 poden entrar per una porta lateral.

Desnivell acumulat: + 700 / - 1430

Material: grampons, piolet , bastons (opcional), arnés, 1 ó 2 cargols de glaç, corda, alguna baga i algún tascó o friend.

Ruta:

Arribats a Mittelallalin. seguim les pistes d’esquí (fins i tot en plena activitat a l’estiu ¡!) i la ruta normal de l’Allalinhorn fins al coll de Feejoch.

1h: Coll de Feejoch . Magnífic mirador de la vall de Saas i de la veïna de Zermatt. Incomparables vistes del Matterhorn, Rimpfischhorn, Liskamm, Càstor, Pòl•lux… Abandonem la ruta normal de l’Allalin (molt més transitada) i dirigim les nostres passes cap al sud oest, cap a l’aresta rocosa evident que uneix el coll de Feejoch amb el cim del Feechopf i l’Alphubel. Per afrontar l’aresta (II+/III) podem optar per fer-la amb grampons o sense, segons la quantitat de neu i glaç. En el meu cas, la vaig fer sense grampons ja que no hi havia gens de neu. L’aresta és molt aèria i exposada. L’escalada és curta i fàcil però hi ha un pati considerable a cada costat. Es pot assegurar bé amb la corda i podem protegir els passets més compromesos amb alguna cinta o encastador. Es pot fer bé en ensamble.

1h 45 h: Cim del Feechopf (3888). Superada l’aresta de roca arribem de nou a la zona de neu i glaç. Calcem altra vegada els grampons i fem un breu descens fins encarar la pujada final que la realitzarem per l’aresta de l'esquerra.

3 h. Ens trobarem en un petit coll al peu de la pala final. Comencem l’ascensió fent ziga-zagues fins que ens trobem amb el tram de glaç. Per fer aquests últims metres amb seguretat, ja que el glaç dur és present sota la petita capa de neu, es poden posar els cargols de glaç. Pujarem clavant les puntes dels grampons i amb piolet tracció.

3.30 h - 4 h. Superat el tram més vertical (30º ?) , arribarem a l’ampla cimera de l’Alphubel. El descens el farem encaminant-nos en direcció est anant a cercar la millor traça per la glacera i seracs. La ruta depèn en bona part de l’estat de les esquerdes. Cal informar-se abans de davallar per aquí si hi ha traça marcada pels guies, ja que en cas contrari ens podem trobar amb dificultats importants. En el meu cas, la traça era tan marcada que s’apreciava perfectament des del poble de Saas-Fee.

6 h. Després d’un descens que pot ser més o menys ràpid depenent de l’estat de les esquerdes de la glacera (entre 1 i 2 hores), arribarem a Längfluh, on podrem agafar el telefèric de retorn a Saas-Fee.

Dades d'interès:

Web de Saas-Fee: http://www.saas-fee.ch/en/welcome.cfm

Hi trobareu informació sobre allotjament, web cams, horaris dels telefèrics...

Moneda de Suïssa: franc suís. Normalment s'accepten euros però els conten com si fossin francs, o sigui que si paguem amb euros ens sortirà tot més car.

Companyia de guies: si no ho volem fer sols i no tenim companys, a Saas-Grund i a Saas-Fee hi ha companyia de guies.



añadir nuevo comentario


Kayak | Baleares - Menorca
Cavitats de la costa nord de Menorca
Tipo de Entrada: RESEÑA

Recorregut en caiac de mar per les cavitats i balmes de la costa nord de Menorca, que es troben a llevant de la badia de Fornells.


 

Sa coveta
 

Na Ponsa, cap est de la badia
 

Es llamp i a l'esquerra la primera cavitat
 

Entrada de la primera cavitat
 

Interior de la primera cavitat
 

Entrada de la cova dels anglesos
 

Des de l'interior de l'última cavitat
 

Punt de partida: Platjola d’Es Viver , a Fornells

Sortim d’Es Viver i posem proa a nord, cap a la bocana de la badia de Fornells. Creuem la badia i ens dirigim cap a la primera de les cavitats que visitarem. Es troba en la costa de llevant de la badia i és ben visible des de qualsevol  punt de la costa de Fornells.  Es coneix amb el nom de Sa coveta i hi podem arribar en uns 10’. Més que una cova és una petita balma amb una entrada en forma de mitja circumferència.

Seguim remant per la costa de llevant de la badia fins arribar a sa bocana. Ens trobarem amb la punta o cap, anomenada “Na Ponsa” , que tanca la badia per la costa de llevant o est.  Passarem vorejant Na Ponsa  i posarem proa a llevant tot seguint els penya-segats  del nord. Després de passar Na Ponsa trobarem una entrada profunda i ampla amb un primer sortint i un escull punxegut al seu davant i més lluny la punta anomenada “Es Murters”. Posem proa en direcció als Murters, apropant-nos més o menys a la costa segons vulguem fer el trajecte més directe o no. Després dels Murters ens trobarem en una altra ampla entrada, encara més que l’anterior. La tanca a l’est la punta de Na Guillemassa, que queda un xic amagada a la nostra vista. En aquesta entrada, tota ella d’alts penya-segats,  hi trobarem les coves més visitades de la zona. Per trobar la primera, hem de prendre com a referència el punt en què el penya-segat queda interromput per una mena de vall que s’endinsa en terra: es tracta d’Es Llamp. Sembla talment com si un llamp hagués dividit la línia de la costa en dues parts. Després del llamp, veurem una petita entradeta encarada a nord-est; si ens apropem amb cura trobarem una recòndita coveta d’uns cinc metres de profunditat. Potser el més interessant i atractiu és que un cop a dins quedem del tot ocults de l’exterior i a més, podem veure’ns-hi perfectament gràcies a uns forats a la part superior que permeten l’entrada de llum.


La segona cova que visitarem és la més coneguda: la cova dels anglesos. La trobarem després de remar uns cinc minuts en direcció est i abans d’arribar al penyal que tanca aquesta gran entrada i ens impedeix de veure na Guillemassa. L’entrada i l’interior és molt més ample que l’anterior i no ofereix cap mena de dubte, tot i que, per estar orientada a llevant, no la veurem fins que hi estem al davant.
Seguim remant en direcció est i trobarem una gran balma, molt oberta, abans de passar la punta de na Guillemassa, senya clau per als pescadors de Fornells que calen ses xerxes per aquesta zona. Passada na Guillemassa, ens trobarem ara amb l’entrada d’una cova que no és marina, sinó terrestre. Es tracta de Na Cova Polida. Presenta una gran longitud i les seves laberíntiques galeries són plenes de belles estalactites i estalagmites. Però per visitar-la cal deixar la piragua i endinsar-s’hi a peu amb el material adequat.  No recomanem fer ni una cosa ni l’altra, ja que podríem perdre la piragua per un cop de mar i perdre’ns pel seu interior. Seguim remant en direcció est i ens trobem a uns cinc minuts l’última cavitat que visitarem. Té una gran entrada i és poc profunda però el soroll que fa la mar en el seu interior és realment colpidor. És degut a un forat pel que entra i surt aigua (bufador) i causa que el nivell del mar pugi i baixi notablement. Aquest serà el punt final del recorregut, tot i que si les condicions de la mar són bones i estem forts podem provar de seguir fins el cap de Pantiner, excursió que deixaré per a una altra ocasió. Ara toca tornar cap a Fornells i per fer-ho podem remar un xic allunyats de la costa i posar proa directa cap a les puntes de terra, sense recórrer tota la costa. De nou a la badia de Fornells, ens podem acostar a S’Arenalet, a la costa de llevant fer-hi una refrescant nedada.

Temps del recorregut sense comptar les aturades per visitar les cavitats:
 Coveta: 10’
Cova petita: 25’
Cova dels anglesos: 32’
Cova Polida: 38’
Retorn: 40’

Temps total (anar i tornar) remant, sense aturades: 1h 30’ més o menys, segons habilitat, condició física i estat de la mar.


Molt important: com més calma estigui la mar, molt millor per entrar a les cavitats. Recomanem sortir entre les 9 i 10 del matí i haver consultar prèviament la previsió meteorològica.  Absteniu-vos de sortir amb vent de tramuntana. Després d’una tramuntanada, encara que el dia sigui bo i la mar sembli calma podeu trobar mar de fons important, la qual cosa fa inestable l’entrada a les cavitats.


añadir nuevo comentario


miércoles 19 de agosto de 2009
Alps 2009: Arête des Cosmiques, Petite Verte i Mont-blanc
Tipo de Entrada: ÁLBUM DE FOTOS


L'arete des cosmiques i la Petite verte em van servir per aclimatar i fer el Mont-Blanc per Gouter i d'una tirada des de Nid d'Aigle. De la Petite Verte no vaig fer fotos, però sí de les pràctiques de gamponatge al glacier Mer de Glace.


entrada completa



Archivo de entradas »

 

Publicidad Adsense de Madteam.net
 
MadTeam.net | Suscribirte a este blog | Creative Commons License Blog bajo licencia de Creative Commons. | compartir este enlace en Facebook