Saturday 28 de October de 2006, 00:00:00

[+] click para ampliar Una de les Canals des de la carena

[+] click para ampliar Quatre isards al fons

[+] click para ampliar Estralls de l´allau del passat febrer

[+] click para ampliar Prats d´Aguiló i el Comabona

[+] click para ampliar L´imponent serralada

Són les 7 del matí. M´han acompanyat en cotxe fins passat Adraén on una pista de terra a mà esquerra m´ha de dur al Cap de la Fesa, el primer punt a certa alçada de la carena del Cadí. Després de dues hores de camí deixo la pista (si la seguís també hi arribaria) i enfilo el pendent herbós seguint les marques grogues i les fites de pedres. La motxilla pesa i se´m carreguen més els avantbraços, de fer força amb els bastons, que no pas les cames. Una hora després assoleixo la carena (en porto tres, de camí). La Seu d´Urgell apareix al fons, als meus peus. És el moment d´aturar-me, esmorzar i prendre aliments energètics: el dia serà llarg. Acabat el descans retorno a la marxa. El dia és clar i al vessant sud-oest de la carena no queda gens de neu. Vaig caminant pel pendent sud i de tant en tant m´acosto a treure el nas a l’espadat de la cara nord. Al sud veig el Pedraforca i cap l´oest la cara nord dels Rasos de Peguera i el camp de l´Arp. Al nord, tota la serralada pirinenca, des del Pallars fins el Puigpedrós. Un moment donat, una ramat de quatre isards passa prop meu. La carena va fent suaus pujades i baixades i aviat trobo les marques del GR 150.1 que ve de Josa de Cadí. Cap a la una del migdia arribo a la Canal Baridana de Josa. La carena per on caminava queda del tot interrompuda per un alt espadat que s’allarga vers el sud i no veig on acaba. A baix , al nord un prat ample allarga la carena fins les canals ceretanes. Perdo les marques del GR i una fita de pedres, enganyosament col·locada, em fa pensar que cal buscar el pas cap al sud. Després de caminar en aquesta direcció i de no trobar cap marca del GR torno al lloc on he vist l’última franja blanca i vermella. Les congestes de neu són més abundants i examinant bé el prat distingeixo un senyal de GR. Primer, però, m’aturo a dinar. Tot seguit inicio la desgrimpada per la roca: vaig trobant algun senyal. Altres, estan coberts per la neu. Finalment he baixat a la nova carena: retrobo els senyals del GR però aquests em menen a una cornisa nevada i molt exposada. Decideixo grimpar per la roca per a dirigir-me cap el Puig de Canal Baridana. Finalment hi arribo. Allà trobo dos escaladors que han fet la Baridana pel canaló. La panoràmica del Cadí ara és immensa: la zona est està molt més nevada (tot i estar a 30 d’abril) i comencen a aparèixer gruixuts núvols per llevant. Intuint ja el meu destí final, el Pas dels Gosolans, camino amb ànims renovats, però temorós que la boira baixa m’enxampi abans de baixar el port. La presència de neu tova fa el caminar penós i l’esgotament es deixa notar. Ara la carena s’ha fet molt més ampla i davalla generosa cap al sud. Al nord vaig deixant enrera la Canal del Cristall i el Pic de Costa Cabirolera. El GR em du cap a la Serra dels Cortils, tot i que el mapa que porto el situa seguint la carena nord. Davallo la serra, passo per davant de la cabana dels Cortils i la remunto. La nuvolada ara és força abundant, però no presenta perill. El vent és glaçat, humit i de tant en tant fa ratxes fortes. Cada vegada que em sembla veure el Pas, m’acosto a l espadat però no ho és. Finalment, un rètol damunt d’un pal indica el Pas dels Gosolans: hi he arribat. Començo el descens amb compte: el pas està nevat i l’estat de la neu és molt tou. A vegades m’ensorro fins als genolls. A poc a poc i amb cura arribo al Prat d’Aguiló: són les sis de la tarda. M’espera un bon descans al refugi. Demà, baixada fins Montellà on em recolliran amb cotxe. (Travessa feta el 30 d’abril de 2006) Podeu veure més fotos a l´adreça: http://betriacum.madteam.net/blog004083/galeria_2521/