Estas en » Serra del Cadí » Archivo de reseñas » Excursionismo » Travessa Circular A La Serra Del Cadí (dues Jornades)
Excursionismo | Prepirineo - Serra del Cadí
Travessa circular a la Serra del Cadí (dues jornades)
Tipo de Entrada: RESEÑA | 1 Comentarios | 1 visitas

Proposta de travessa circular a la Serra del Cadí. L’objectiu és, partint d’Ansovell o el Santuari del Boscal, assolir la carena per la Canal de l’Orri, recórrer tot el cordal carener i descendir pel Pas dels Gosolans fins a Prat d’Aguiló, fi de la primera jornada. En la segona jornada el recorregut es fa en sentit contrari per les valls de la cara nord. En el nostre intent, hem deixat un cotxe a Estana per si, per qualsevol circumstància (climatològica, cansament, lesió...) ens veiem obligats a abandonar o a escurçar el recorregut. En cas que això s’esdevingués estant a la carena, les canals que podem davallar com a via d’escapament són la Baridana i la del Cristall. Cal dir que la idea original era fer el retorn fins Ansovell evitant el GR 150 i seguint un corriol que va de Prat de Cadí al Coll de Jossana. Tanmateix, durant la marxa vam desistir de seguir aquesta opció per la impossibilitat de trobar aquest camí, pràcticament perdut, i el cansament acumulat. Així el punt final de la nostra aventura va ser Estana, on ens esperava un dels cotxes.


 

 

Les Canals des del Boscal
 

Canal de l'orri i Torreta de Cadí
 

Dades tècniques al peu de la ressenya

Aproximació: des de La Seu d’Urgell sortim en direcció Bellver de Cerdanya i Puigcerdà per la carretera N-260. Després de 12 quilòmetres, trobarem un trencall a mà dreta en direcció als pobles d’Arsèguel, Cava i Ansovell. Creuem els pobles de Pont d’Arsèguel i Arsèguel. Després d’uns cinc quilòmetres, trobarem una bifurcació amb l’opció d’anar a Cava (vessant est -esquerra- de la vall) o Ansovell (vessant oest –dreta- ). Ens dirigim a Ansovell. Un cop a la població, la creuem seguint el rètol vers el Santuari del Boscal; hem de passar pel costat de l’església i no fer cas de les marques del GR 150. Des d’aquí, una pista de terra, de tres quilòmetres, ens durà al santuari. Cal tenir en compte que a vegades aquesta pista està barrada per una tanca amb cadenat a la sortida del poble. Llavors, l’opció és deixar el cotxe a Ansovell i agafar el GR, que segueix el traçat de l’antic camí. Uns vint o trenta minuts serà el que trigarem fins al Boscal si hi anem a peu.

Primera jornada

0.00 h. Santuari del Boscal (1449 m) Sortim en direcció sud per la pista del centre assenyalada amb una marca del circuit de BTT de la Volta al Cadí. A la dreta deixem la pista que segueix el GR 150 i a l’esquerra la que ve d’Ansovell. Una segona pista a l’esquerra mena a una borda.

0.10 h.: Després de deixar un dipòsit d’aigua hem de seguir un corriol que queda al marge esquerre del camí. Està assenyalat amb una fita de pedres, però cal parar atenció perquè és fàcil no veure-la i seguir per la pista. Seguirem per aquest corriol, força perdedor, marcat amb alguna fita. Ens mantindrem dins del bosc i anirem superant un darrere l’altre tres collets. Ens trobem al  Serrat de la Comella en l’eix del qual convé  mantenir-se, amb certa tendència cap a la dreta (oest), ja que és en aquesta direcció on ens queda la canal de l’Orri. Després de trobar la font de l’Orri, seguirem avançant pel vessant oest de la muntanya fins sortir del bosc i entrar en la tartera de la canal. Com més tard fem aquesta opció, més tardarem en penetrar en el pedregam de la tartera, la qual cosa ens ajudarà a estalviar forces.

1.55 h. : Canal de l’Orri. Comencem a enfilar-nos per la tartera de la canal fent una diagonal per anar a buscar el seu vessant dret (oest). Serà en aquest costat, en la paret oest de la canal,  on trobarem un clar embut, força vertical, que ens permetrà progressar fins a enllaçar amb una cornisa que resseguirem cap a l’oest. Es tracta de l’inici del Feixanc Ample. Sense neu, és possible que trobem alguna fita que ens marqui la millor forma de progressar per la canal i la cornisa. Quant a l’embut, el sòl és tartera de pedra molt fina, per la qual cosa rellisca molt i la progressió és més fàcil fent petites grimpadetes  per la paret de la dreta. Quan vam fer la travessa, la presència de neu ens obligà a l’ús de grampons i piolet. La progressió  amb aquests és més fàcil, però el flanqueig pel Feixanc Ample és molt més arriscat, atès que passarem per damunt de les Tres Canaletes fins assolir un petit coll (el Portell de Cadí). En el nostre cas, vam  cercar els passos que ens permetien una progressió més segura, sense poder esquivar, però, flanquejar per damunt del buit de les canals. Assolida la carena, girem ja amb tota tranquil•litat cap a l’esquerra  (est) fins la Torreta de Cadí, marcada amb un piló geodèsic.

3.05 h.: Torreta de Cadí (2559m) Trobarem les marques del PR –C 122 que ve del poble d’Adraén. A partir d’aquí cal anar seguint el cordal carener de la serralada cercant els passos que ens permetin estalviar més energies. Aviat trobarem les marques del GR 150.1, provinents de Josa de Cadí i del coll de Jovell que seran el punt de referència per al que manca de travessa. Durant el recorregut pel cordal superarem el Pic de les Tres Canaletes (2608 m) i el Puig de les Gralleres (2617). Cal no confondre aquest últim amb el Vulturó, ja que el desnivell per a superar-lo és força acusat i aquest fet ens pot dur a cometre aquest error. Cal recordar que primer haurem de passar per dalt de  la Canal Baridana.

4.30 h.: Canal Baridana (2485 m) i cim del Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2653 m)
Seguint la carena  arribarem a un punt on aquesta queda interrompuda per un alt esglaó. El baixem seguint les marques del GR o, en cas de neu, cercant els millors passos, i arribem al final del Feixanc Ample i al punt on es troben la Canal Baridana (esquerra o vessant nord) amb la Canal Baridana de Josa (dreta o vessant sud), que s’estén en franca davallada vers al sud. Seguim per l’ample prat en direcció est cap a la paret del Vulturó que ara tenim al sud. Si seguim el GR, passarem pels peus del cim i per atènyer-lo caldrà retornar cap a l’oest i coronar-lo des del vessant est. El pas pels peus del cim presenta un cornisa que, amb neu, és molt exposada. Convé passar-la amb grampons i piolet o estalviar-nos-la cercant el millor pas per grimpar per la paret (passos de III) i seguir en direcció est cap al cim. Sabrem que hem assolit el punt més alt del Cadí per una fita de pedres amb el seu nom.
Prosseguim el recorregut per la carena de la serralada deixant a mà esquerra (nord) les canals del Llitze, de l’Ordiguer i del Cristall.

6.00 h.: Pic de Costa Cabirolera (2582) Arribats a aquest punt, seguirem el GR per superar el pas del cabirol. Ens trobarem damunt d’una derivació de la cresta que queda elevada sobre una depressió, tancada al nord pels característics ressalts de la Serra Cabirolera. Cal davallar seguint les marques del GR, o en el nostre cas, a causa de la neu, pels passos més segurs. A continuació, ens trobarem al bell mig d’aquesta depressió, la creuarem i a partir d’aquí se’ns presenten dues opcions: davallar fins la Coma dels Cortils i remuntar-la cap a l’est o seguir el flanqueig de la carena fins trobar-nos el Pas de la Roca Plana. La primera opció és la que segueix el camí marcat del GR; tanmateix, la nostra opció fou la segona, malgrat remuntar el Pas de la Roca Plana suposà un esforç important, en un moment en què les forces ja començaven a flaquejar. Superat aquest, seguim el cordal de la carena fins arribar al Pas dels Gosolans.

7.40 h.: Pas dels Gosolans (2410 m) Un pal amb un rètol serà la prova fefaent que hem arribat al pas que ens menarà en còmoda davallada fins al Prat d’Aguiló i al refugi. El camí està marcat amb franges blanques i grogues, tot i que degut a la neu, abundant malgrat l’època de l’any, el baixem seguint el nostre instint i buscant l’itinerari que més energies ens pot estalviar.

8.30 h.: Prat d’Aguiló i refugi de Cèsar August Torras (2020 m), fi del primer dia de travessa.

Segona jornada

0.00 h.: Refugi Cèsar August Torras de Prat d’Aguiló (2020 m).  Sortim del refugi en direcció sud i de seguida ens desviem cap a la nostra dreta (oest) cercant l’inici del Camí dels Collets, que en aquest primer tram davalla cap a la fondalada i torrent de l’Avellanosa, però de seguida gira en direcció sud-oest per anar cercar els boscos més propers a les canals que baixen del Cadí. El Camí dels Collets ressegueix la part baixa de les canals del Cadí oriental, des de Prat d’Aguiló fins a Prat de Cadí. Supera un rere l’altre tres colls evidents, essent el més espectacular, per la seva obertura al vessant nord de la serra el Coll de l’Estenedor. L’itinerari transcorrerà en mig de boscos castigats per les fortes allaus que han deixat profundes cicatrius en la natura, així com un gran estrall de pins tombats i trinxats. El camí està fitat però en alguns trams és força perdedor, perquè els arbres caiguts dificulten la progressió i la munió de caminets oberts pel bestiar causen la confusió de l’excursionista. Des de la nostra experiència recomanem que en cas de perdre el camí es retorni fins a trobar l’última fita o , en tot cas, es progressi procurant no perdre alçada.

0.50 h.: Coll de l’Estenedor (1970 m). Es tracta del segon i més evidents dels tres colls. Ens trobarem en mig d’un ample prat envoltat de pins i avets. Seguim el camí pel vessant esquerra (sud) de la muntanya.

2.10 h.: Prat de Cadí (1830 m.). Fantàstic paratge i base d’ascensions a les canals del Cristall (PR-C 121) i de l’Ordiguer, així com d’escalada a la Roca Verda i a la Roca de l’Ordiguer. Partint del centre del prat i endinsant-nos en el bosc trobarem la Font del Pi i el PR que, provinent d’Estana,  mena cap a la Canal del Cristall. Ens dirigim en direcció nord-oest per a cercar l’entrada al prat i el camí que ens durà a Estana, punt final del nostre recorregut.

3.15 h. : Estana (1520 m).  Aquí trobem el cotxe que hem deixat per a possibles contingències. Les nostres forces no ens han permès tancar la ruta, però això és possible seguint el GR 150 en direcció oest des del Coll de Pallers. Aquest coll el trobarem perfectament marcat uns 700 m abans d’arribar a Estana. La distància entre Estana i Ansovell és de 12,280 quilòmetres.

Realitzada per Narhinan, Waldo i Betriacum els dies 29 i 30 d’abril de 2007

Dades tècniques de la travessa obtingudes mitjançant el GPS de Waldo:

1ª Jornada:
Temps total de recorregut: 11.40 hores
Desnivell positiu acumulat: 1687,5 m
Quilòmetres recorreguts: 21,05

2ª Jornada:
Temps total del recorregut: 4.30 hores
Desnivell negatiu acumulat: 625 m
Quilòmetres recorreguts: 10,17

Cartografia: Serra del Cadí-Pedraforca, Esc. 1:25.000, Ed. Alpina-Geoestel
Bibliografia:
Figuera, Manel, Circuits d’Alta muntanya pel Pirineu Oriental català ,Cossetània, Valls, 2005
Lara, Sergi, A peu pel Parc Natural Cadí-Moixeró i el massís del Pedraforca, Cossetània, Valls, 2006

Telèfon del refugi de Prat d’Aguiló:
639 714 087 (Guarda)
973 250 135 (Casa)

 


1 Comentarios
Enviado por Marian el Sunday 24 de January de 2010




Añadir nuevo comentario
Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa



 

 
MadTeam.net | Suscribirte a este blog | Creative Commons License Blog bajo licencia de Creative Commons. | compartir este enlace en Facebook