Proposta de travessa circular a la Serra del CadÃ. L’objectiu és, partint d’Ansovell o el Santuari del Boscal, assolir la carena per la Canal de l’Orri, recórrer tot el cordal carener i descendir pel Pas dels Gosolans fins a Prat d’Aguiló, fi de la primera jornada. En la segona jornada el recorregut es fa en sentit contrari per les valls de la cara nord. En el nostre intent, hem deixat un cotxe a Estana per si, per qualsevol circumstà ncia (climatològica, cansament, lesió...) ens veiem obligats a abandonar o a escurçar el recorregut. En cas que això s’esdevingués estant a la carena, les canals que podem davallar com a via d’escapament són la Baridana i la del Cristall. Cal dir que la idea original era fer el retorn fins Ansovell evitant el GR 150 i seguint un corriol que va de Prat de Cadà al Coll de Jossana. Tanmateix, durant la marxa vam desistir de seguir aquesta opció per la impossibilitat de trobar aquest camÃ, prà cticament perdut, i el cansament acumulat. Aixà el punt final de la nostra aventura va ser Estana, on ens esperava un dels cotxes.
Dades tècniques al peu de la ressenya
Aproximació: des de La Seu d’Urgell sortim en direcció Bellver de Cerdanya i Puigcerdà per la carretera N-260. Després de 12 quilòmetres, trobarem un trencall a mà dreta en direcció als pobles d’Arsèguel, Cava i Ansovell. Creuem els pobles de Pont d’Arsèguel i Arsèguel. Després d’uns cinc quilòmetres, trobarem una bifurcació amb l’opció d’anar a Cava (vessant est -esquerra- de la vall) o Ansovell (vessant oest –dreta- ). Ens dirigim a Ansovell. Un cop a la població, la creuem seguint el rètol vers el Santuari del Boscal; hem de passar pel costat de l’església i no fer cas de les marques del GR 150. Des d’aquÃ, una pista de terra, de tres quilòmetres, ens durà al santuari. Cal tenir en compte que a vegades aquesta pista està barrada per una tanca amb cadenat a la sortida del poble. Llavors, l’opció és deixar el cotxe a Ansovell i agafar el GR, que segueix el traçat de l’antic camÃ. Uns vint o trenta minuts serà el que trigarem fins al Boscal si hi anem a peu.
Primera jornada
0.00 h. Santuari del Boscal (1449 m) Sortim en direcció sud per la pista del centre assenyalada amb una marca del circuit de BTT de la Volta al CadÃ. A la dreta deixem la pista que segueix el GR 150 i a l’esquerra la que ve d’Ansovell. Una segona pista a l’esquerra mena a una borda.
0.10 h.: Després de deixar un dipòsit d’aigua hem de seguir un corriol que queda al marge esquerre del camÃ. Està assenyalat amb una fita de pedres, però cal parar atenció perquè és fà cil no veure-la i seguir per la pista. Seguirem per aquest corriol, força perdedor, marcat amb alguna fita. Ens mantindrem dins del bosc i anirem superant un darrere l’altre tres collets. Ens trobem al Serrat de la Comella en l’eix del qual convé mantenir-se, amb certa tendència cap a la dreta (oest), ja que és en aquesta direcció on ens queda la canal de l’Orri. Després de trobar la font de l’Orri, seguirem avançant pel vessant oest de la muntanya fins sortir del bosc i entrar en la tartera de la canal. Com més tard fem aquesta opció, més tardarem en penetrar en el pedregam de la tartera, la qual cosa ens ajudarà a estalviar forces.
1.55 h. : Canal de l’Orri. Comencem a enfilar-nos per la tartera de la canal fent una diagonal per anar a buscar el seu vessant dret (oest). Serà en aquest costat, en la paret oest de la canal, on trobarem un clar embut, força vertical, que ens permetrà progressar fins a enllaçar amb una cornisa que resseguirem cap a l’oest. Es tracta de l’inici del Feixanc Ample. Sense neu, és possible que trobem alguna fita que ens marqui la millor forma de progressar per la canal i la cornisa. Quant a l’embut, el sòl és tartera de pedra molt fina, per la qual cosa rellisca molt i la progressió és més fà cil fent petites grimpadetes per la paret de la dreta. Quan vam fer la travessa, la presència de neu ens obligà a l’ús de grampons i piolet. La progressió amb aquests és més fà cil, però el flanqueig pel Feixanc Ample és molt més arriscat, atès que passarem per damunt de les Tres Canaletes fins assolir un petit coll (el Portell de CadÃ). En el nostre cas, vam cercar els passos que ens permetien una progressió més segura, sense poder esquivar, però, flanquejar per damunt del buit de les canals. Assolida la carena, girem ja amb tota tranquil•litat cap a l’esquerra (est) fins la Torreta de CadÃ, marcada amb un piló geodèsic.
3.05 h.: Torreta de Cadà (2559m) Trobarem les marques del PR –C 122 que ve del poble d’Adraén. A partir d’aquà cal anar seguint el cordal carener de la serralada cercant els passos que ens permetin estalviar més energies. Aviat trobarem les marques del GR 150.1, provinents de Josa de Cadà i del coll de Jovell que seran el punt de referència per al que manca de travessa. Durant el recorregut pel cordal superarem el Pic de les Tres Canaletes (2608 m) i el Puig de les Gralleres (2617). Cal no confondre aquest últim amb el Vulturó, ja que el desnivell per a superar-lo és força acusat i aquest fet ens pot dur a cometre aquest error. Cal recordar que primer haurem de passar per dalt de la Canal Baridana.
4.30 h.: Canal Baridana (2485 m) i cim del Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2653 m)
Seguint la carena arribarem a un punt on aquesta queda interrompuda per un alt esglaó. El baixem seguint les marques del GR o, en cas de neu, cercant els millors passos, i arribem al final del Feixanc Ample i al punt on es troben la Canal Baridana (esquerra o vessant nord) amb la Canal Baridana de Josa (dreta o vessant sud), que s’estén en franca davallada vers al sud. Seguim per l’ample prat en direcció est cap a la paret del Vulturó que ara tenim al sud. Si seguim el GR, passarem pels peus del cim i per atènyer-lo caldrà retornar cap a l’oest i coronar-lo des del vessant est. El pas pels peus del cim presenta un cornisa que, amb neu, és molt exposada. Convé passar-la amb grampons i piolet o estalviar-nos-la cercant el millor pas per grimpar per la paret (passos de III) i seguir en direcció est cap al cim. Sabrem que hem assolit el punt més alt del Cadà per una fita de pedres amb el seu nom.
Prosseguim el recorregut per la carena de la serralada deixant a mà esquerra (nord) les canals del Llitze, de l’Ordiguer i del Cristall.
6.00 h.: Pic de Costa Cabirolera (2582) Arribats a aquest punt, seguirem el GR per superar el pas del cabirol. Ens trobarem damunt d’una derivació de la cresta que queda elevada sobre una depressió, tancada al nord pels caracterÃstics ressalts de la Serra Cabirolera. Cal davallar seguint les marques del GR, o en el nostre cas, a causa de la neu, pels passos més segurs. A continuació, ens trobarem al bell mig d’aquesta depressió, la creuarem i a partir d’aquà se’ns presenten dues opcions: davallar fins la Coma dels Cortils i remuntar-la cap a l’est o seguir el flanqueig de la carena fins trobar-nos el Pas de la Roca Plana. La primera opció és la que segueix el camà marcat del GR; tanmateix, la nostra opció fou la segona, malgrat remuntar el Pas de la Roca Plana suposà un esforç important, en un moment en què les forces ja començaven a flaquejar. Superat aquest, seguim el cordal de la carena fins arribar al Pas dels Gosolans.
7.40 h.: Pas dels Gosolans (2410 m) Un pal amb un rètol serà la prova fefaent que hem arribat al pas que ens menarà en còmoda davallada fins al Prat d’Aguiló i al refugi. El camà està marcat amb franges blanques i grogues, tot i que degut a la neu, abundant malgrat l’època de l’any, el baixem seguint el nostre instint i buscant l’itinerari que més energies ens pot estalviar.
8.30 h.: Prat d’Aguiló i refugi de Cèsar August Torras (2020 m), fi del primer dia de travessa.
Segona jornada
0.00 h.: Refugi Cèsar August Torras de Prat d’Aguiló (2020 m). Sortim del refugi en direcció sud i de seguida ens desviem cap a la nostra dreta (oest) cercant l’inici del Camà dels Collets, que en aquest primer tram davalla cap a la fondalada i torrent de l’Avellanosa, però de seguida gira en direcció sud-oest per anar cercar els boscos més propers a les canals que baixen del CadÃ. El Camà dels Collets ressegueix la part baixa de les canals del Cadà oriental, des de Prat d’Aguiló fins a Prat de CadÃ. Supera un rere l’altre tres colls evidents, essent el més espectacular, per la seva obertura al vessant nord de la serra el Coll de l’Estenedor. L’itinerari transcorrerà en mig de boscos castigats per les fortes allaus que han deixat profundes cicatrius en la natura, aixà com un gran estrall de pins tombats i trinxats. El camà està fitat però en alguns trams és força perdedor, perquè els arbres caiguts dificulten la progressió i la munió de caminets oberts pel bestiar causen la confusió de l’excursionista. Des de la nostra experiència recomanem que en cas de perdre el camà es retorni fins a trobar l’última fita o , en tot cas, es progressi procurant no perdre alçada.
0.50 h.: Coll de l’Estenedor (1970 m). Es tracta del segon i més evidents dels tres colls. Ens trobarem en mig d’un ample prat envoltat de pins i avets. Seguim el camà pel vessant esquerra (sud) de la muntanya.
2.10 h.: Prat de Cadà (1830 m.). Fantà stic paratge i base d’ascensions a les canals del Cristall (PR-C 121) i de l’Ordiguer, aixà com d’escalada a la Roca Verda i a la Roca de l’Ordiguer. Partint del centre del prat i endinsant-nos en el bosc trobarem la Font del Pi i el PR que, provinent d’Estana, mena cap a la Canal del Cristall. Ens dirigim en direcció nord-oest per a cercar l’entrada al prat i el camà que ens durà a Estana, punt final del nostre recorregut.
3.15 h. : Estana (1520 m). Aquà trobem el cotxe que hem deixat per a possibles contingències. Les nostres forces no ens han permès tancar la ruta, però això és possible seguint el GR 150 en direcció oest des del Coll de Pallers. Aquest coll el trobarem perfectament marcat uns 700 m abans d’arribar a Estana. La distà ncia entre Estana i Ansovell és de 12,280 quilòmetres.
Realitzada per Narhinan, Waldo i Betriacum els dies 29 i 30 d’abril de 2007
Dades tècniques de la travessa obtingudes mitjançant el GPS de Waldo:
1ª Jornada:
Temps total de recorregut: 11.40 hores
Desnivell positiu acumulat: 1687,5 m
Quilòmetres recorreguts: 21,05
2ª Jornada:
Temps total del recorregut: 4.30 hores
Desnivell negatiu acumulat: 625 m
Quilòmetres recorreguts: 10,17
Cartografia: Serra del CadÃ-Pedraforca, Esc. 1:25.000, Ed. Alpina-Geoestel
Bibliografia:
Figuera, Manel, Circuits d’Alta muntanya pel Pirineu Oriental català ,Cossetà nia, Valls, 2005
Lara, Sergi, A peu pel Parc Natural CadÃ-Moixeró i el massÃs del Pedraforca, Cossetà nia, Valls, 2006
Telèfon del refugi de Prat d’Aguiló:
639 714 087 (Guarda)
973 250 135 (Casa)