Estas en » Serra del Cadí » Archivo de reseñas » Escalada en cresta » Pedraforca Per La Cresta De Cabirols
Escalada en Cresta | Pirineo
Pedraforca per la Cresta de Cabirols
Tipo de Entrada: RESEÑA | 1 visitas

El Pedraforca és una muntanya esplèndida, tant per la seva forma com per les múltiples possibilitats que ofereix: des d’una grimpada fàcil per la Canal del Verdet fins a les exigents vies d’escalada i alpinisme de les cares sud i nord. Aquesta última recorreguda per vies que recorden els mítics noms dels seus oberturistes: la Sànchez-Gil. la Cerdà-Pokorski, l’Anglada- Robbins, l’Anglada-Guillamon, la Homedes... i tantes altres. El recorregut que proposo no se’l pot considerar d’escalada però sí de grimpada amb passos difícils. Per a fer-lo, cal tenir coneixements d’escalada, doncs cal rapelar i escalar una breu però bonica xemeneia, seguida d’una travessa exposada que caldrà protegir amb encastadors si la volem fer amb més seguretat. El vaig fer ara farà més o menys un any amb companys de l’AE Muntanya de Sant Andreu de Palomar com a preparació per a l’escalada de l’aresta Hörnli al Cerví, que planificàvem per al mes d’agost (i que finalment no vam poder fer per les adverses condicions de la meteorologia).


 

Cabirols i el gat des de la tartera
 

Arribant a l'inici de la cresta
 

Estret pas fins al primer ràpel
 

El pollegó superior i part de la cresta del Calderer
 

Per a l’aproximació, des de Saldes prenem la pista asfaltada que ens durà fins al mirador de Gresolet, on podrem deixar el vehicle. Seguim el camí que mena al refugi Lluís Estasen i d’aquí ens dirigirem cap a Gósol pel PR 123, assenyalat amb marques grogues.

 Un cop haguem arribat a la tartera de Saldes (la que habitualment es recorre en sentit descendent) l’anirem remuntant amb tendència cap al nord (dreta en el sentit de la marxa). No hi ha cap camí però sí que anirem trobant petits corriols que podem aprofitar per fer l’ascensió menys penosa. El nostre referent seran les parets sud-est de l’agulla Gopal-ji i els pics de Cabirols.

 Després d’una penosa pujada atenyerem un coll on aprofitarem per a  refer energies i posar-nos l’equip. La cresta s’inicia amb un pas una mica complicat (III), però després perd verticalitat i la grimpada és fàcil (II) i agradable. Cal anar alerta amb la roca descomposta ja que es pot fer caure pedres sobre els companys que ens segueixen al darrera. La cresta esdevé a poc a poc més aèria i coronarem els dos pics de Cabirols: l’inferior (2317) i el superior (2397).

 Tot seguit haurem de passar el tram més aeri de la jornada per arribar al primer ràpel: la cresta, força esmolada, té un “pati” impressionant al nord i sembla complicada, però un cop ens hi hem posat veurem que hi ha molt bones mans i peus que ens permetran arribar a la instal·lació. Amb aquest primer ràpel (28 mts) ens situarem a costat est del “gat”, entre aquest i el cim del Cabirol superior. Per a fer el ràpel, que té un tram una mica volat, cal evitar una marcada canal a la nostra dreta i seguir bé la cresta. Situats ja al coll ens trobem amb la segona complicació de la jornada: la breu escalada d’una xemeneia (III + o IV) que podem protegir bé amb l’ajut d’un friend mitjà. Un cop superada, seguim per un flanqueig aeri i exposat fins trobar la segona instal·lació de ràpel, ubicada a l’orella del “gat”. Arribar-hi és força complicat i exposat ja que ens haurem d’autoassegurar amb una baga a les cintes que envolten un merlet i que junt amb una anella constitueixen la instal·lació. Cal envoltar des de darrera aquest merlet fins situar-nos en una repiseta que serà el punt de partida del ràpel (25 m.).

 Fet aquest segon ràpel ens trobem en una bretxa a la banda oest del “gat” d’on podrem veure una de les sortides de la via “Homedes”. Aquest és el punt on amb un ràpel de 60 m. cap al vesant sud podem abandonar la cresta i tornar a la tartera. Si no, ens queda un bon tram de grimpada molt més fàcil, assenyalat amb marques rodones de color vermell fins al collet de la cova. Des d’allà, remuntarem una placa i una canal herbosa que ens deixarà ja damunt la cresta del Calderer. Resseguirem la cresta aèria però fàcil (II i algun pas aïllat de III) fins assolir el cim (2493).

 El descens del Calderer es fa per unes xemeneies equipades amb cadenes. La primera xemeneia és la més vertical i amb les parets més polides pel pas dels excursionistes. Creuada la bretxa del Riambau, seguirem carenejant fins al cim del Pollegó superior (2498) i el cim nord del Pedraforca. Ara ja “només” ens queda fer tot el descens per una de les vies més habituals de pujada: la canal del Verdet, assenyalada amb marques grogues. En els passos més verticals trobarem cables que ens facilitaran la davallada.

 Un cop a la collada ja podem desar els estris d’escalada ja que fins al refugi i punt de partida de la sortida ens resta un costerut camí de descens que acabarà deixant-nos un bon record en forma de tiretes a  genolls i cames.

 En definitiva, es tracta d’un recorregut variat, amb un ambient alpí fantàstic, exigent en quant al físic i relativament senzill si estem avesats a fer crestes o escalar.

 

Dades tècniques:

Distància: 8,3 quilòmetres.

Desnivell positiu: 1040 m.

Horari: entre 6 i 8 hores.

Material: a banda de l’equip habitual en una sortida d’alta muntanya, casc, talabard, encastadors variats (friends i tascons), quatre o cinc cintes exprés, corda de 60 m.




Añadir nuevo comentario
Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa



 

 
MadTeam.net | Suscribirte a este blog | Creative Commons License Blog bajo licencia de Creative Commons. | compartir este enlace en Facebook